Indignats amb La Vanguardia

Indignats, així s’han quedat avui els lectors quan han vist la portada de La Vanguardia. Molts ciutadans hauran anat als quioscos per veure què hi deien els diaris catalans sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra en el desallotjament dels indignats de la Plaça de Catalunya.

Òbviament s’han fixat en els diaris fets a Catalunya, perquè els diaris de Madrid optarien per la designació de Rubalcaba com a candidat per les properes eleccions generals del 2012 com a notícia central de les portades. Però quina ha estat la sorpresa quan han vist la portada de La Vanguardia. Els del grup Godó han optat per obrir amb la notícia del Rubalcaba i han relegat la notícia dels indignats a la tercera posició, la segona l’ocupa la final de la Champions.

Quin criteri tenen a l’hora prioritzar les informacions? O és que aquesta informació per important que fos no els interessava col·locar-la al capdavant de la portada? En fets com aquests, el criteri periodístic hauria de primar per sobre del criteri empresarial. Tan sols em queda pensar que el consell de redacció ha pensat que a la resta d’Espanya no els interessava tant. Ara, potser aquest criteri no l’haguéssin utilitzat si governés el tripartit.

 

Anàlisi de les eleccions de Navarra

Les eleccions tan locals com autonòmiques a la Comunitat Foral de Navarra del passat diumenge 22 de maig creaven molta expectativa en els mitjans de comunicació. Els motius eren dos: per una banda l’escissió del Partit Popular de l’agrupació Unión del Pueblo Navarro, i per l’altre, l’entrada en joc de la coalició Bildu, i en conseqüència en quin lloc deixava aquesta irrupció al Parlament a la coalició Nafarroa Bai.  Fins ara, el Parlament estava format per 22 escons d’UPN, 12 per NA i Partit Socialista de Navarra, i 2 per Izquierda-Ezkerra i Convergencia de Demócratas de Navarra respectivament.

Els resultats van ser realment molt sorprenents exceptuant el guanyador. UPN, el partit que va néixer a la transició per oposar-se a un possible vincle amb Euskadi, ha revalidat el seu domini de l’escena política navarresa trenta anys després. La irrupció de Bildu al Parlament i en nombrosos municipis de la regió no se l’esperava quasi ningú. La coalició nacionalista Nafarroa Bai es va fragmentar en dos pols, els conservadors i els d’esquerres, abans de les eleccions davant d’un futur sense violència. De moment, NaBai ha aguantat al Parlament i el resultat és que mai al Parlament de Navarra havia tingut tants parlamentaris nacionalistes bascos. Malgrat tot, el Partit Socialista va obtenir els pitjors resultats de la història però segueix tenint la clau de la governabilitat de la Comunitat. Si res no canvia, el PSN optarà per donar suport a UPN per mantenir l’estabilitat i la governabilitat de la Comunitat Foral de Navarra.

Les dues publicacions de Navarra, Diario de Navarra i Diario de Noticias es feien ressò en les seves portades de la política de pactes que haurà de fer l’actual alcaldessa de Pamplona per tal d’assegurar-se la governabilitat de la Comunitat Foral. En el primer diari titulaven “Barcina llama a Jiménez para hablar de tiempo, pero el PSN le pide tiempo”, una clara referència a un poc possible pacte entre el PSN i les altres forces. Mentres, en el segon, un diari més crític amb l’actual govern central titula “Blanco asegura ahora en el PSOE que buscará pactos más progresistas en Navarra y Pamplona”.

Cal esmentar que els diaris que li han cedit més protagonisme a les eleccions de Navarra són els del seu territori (com era d’esperar), perquè els altres diaris de tirada nacional com El País i El Mundo no analitzen en profunditat les eleccions navarreses, tot i que crec que eren molt importants aquest anys pels canvia que es preveien i que finalment han esdevingut. El diari del grup Prisa donava la seva portada a una foto central dels candidats de Madrid juntament amb el líder popular Mariano Rajoy. Les altres notícies de la portada eren el gran triomf de Convergència i Unió a Catalunya i l’entrada al parlament basc de la coalició fins fa una setmana il·legalitzada Bildu. És estrany que aquest diaris no li hagin dedicat un espai a Navarra on Bildu s’ha convertit en la quarta força política per davant del PP i IU.

La tragèdia de Llorca

El passat dimecres 11 de maig un terratrèmol de 5’1 graus a l’escala de Ritcher va sacsejar el poble murcià de Llorca i va causar la mort de 9 persones. Com era d’esperar totes les redaccions dels diaris, televisions i ràdios es van posar en funcionament per tal de cobrir una tragèdia que no succeïa a Espanya des de l’any 1956.

Un fet com aquest ens va posar en alarma i vam pensar que televisions comercials com Antena 3, però sobretot Telecinco se’n fregarien les mans i traurien en els seus telenotícies les imatges més impactants pels espectadors. Però per sort, en les notícies del Pedro Piqueras, no hi havia cap imatge desagradable, i la majoria de cròniques anaven dirigides als desperfectes físics que havia causat el terratrèmol al poble.

Al dia següent, un diari de referència com és El Mundo, va treure en portada la foto d’un mort. La imatge va causar tanta indignació que el diari la va treure d’immediat. Ja sabem que el terratrèmol ha estat devastador i ha causat milers de ferits i nou morts. Però, cal que ens ensenyin les víctimes? Cal que les famílies d’aquestes les hagin de veure en la portada dels diaris?

Bildu: el centre d’atenció

El tema de totes les portades dels diaris d’informació general del passat dissabte 7 de maig era que la coalició política Bildu es podia presentar a les eleccions municipals d’Euskadi. Òbviament no tots els diaris van tractar el tema de la mateixa manera. Els dos diaris més venuts, El País i El Mundo, van centrar el seu titular en el Tribunal Constitucional, el primer ho va fer amb un argument del Tribunal a favor de la legalització, mentre que el segon va titular amb unes declaracions donant a entreveure que no havia servit de res la feina feta fins llavors per acabar amb ETA.

En canvi, les portades d’altres diaris com l’ABC o La Razón focalitzen l’atenció en les víctimes. En els dos casos utilitzen els sentiments de les víctimes per posicionar-se en contra de la sentència.  En l’ABC titulen “Le dan oxígeno a ETA” i “Víctimas de la sentencia” (amb una foto de la dona i de la filla de Tomás Caballero, una víctima de la banda) i en el diari La Razón diuen “El 14-M, todos contra Bildu” (en referència a una manifestació que convocaran les víctimes del terrorisme).

El que més m’ha sobtat a l’hora de llegir les portades no es que cada publicació seguint la seva línia editorial publiqui el titular que més li convingui pels seus interessos (pensem que quan un lector habitual d’un diari es disposa a comprar-lo, ja sap el que s’hi vol trobar), sinó que algun diari critica un fet que fa tan sols un any (el 28 de juny) el donaven per lícit. És a dir, quan va sortir la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya els jutges que el formaven eren els mateixos que hi són ara i que s’haurien d’haver renovat ja llavors.

En canvi, en pronunciar-se la sentència no vaig llegir cap diari (dels que es consideren més a la dreta) que critiqués el fet que els magistrats del Constitucional s’havien de renovar abans de dictar qualsevol resolució. Però, un any després quina és la meva sorpresa quan vaig llegir el subtítol que acompanyava la portada del diari La Razón “Dos de los magistrados que avalaron la polémica sentencia debieron haber salido del Constitucional hace seis meses”. No critico que recriminin un fet que realment és cert, és a dir, hi ha magistrats del Tribunal Constitucional que se’ls ha acabat el seu mandat i que ja s’haurien d’haver renovat. El fet que critico és que surtin ara i no ho fessin també fa un any, quan avalaven la resolució sobre l’Estatut.

Aquest és el problema de la premsa espanyola. Que són incapaços de criticar qualsevol acció que faci “un dels seus”. En això els nord-americans ens superen, perquè els seus diaris estan molt menys polititzats. Per exemple, el diari New York Times, el diari de referència dels EUA és molt difícil situar-lo políticament, perquè és capaç de defensar les polítiques sobre sanitat pública d’Obama i alhora recolzar les mesures en matèria econòmica que proposen els republicans.

Per què?

El divendres 29 d’abril va haver el gran aconteixament de la dècada: el Royal Wedding entre el príncep Guillem i la princesa Caterina. El casament ha estat seguit per 2000 milions d’espectadors en tot el món. A Espanya, les televisions privades com Telecinco, Antena 3… van retransmetre la boda des de ben entrat el matí. Fins aquí tot normal a excepció que anaven vestides amb trajos pomposos, amb pameles extravagants… que més que anar de casament, realment era com si juguessin a un concurs de disfresses.

Però, per què TV3 va dedicar un canal de televisió (3/24) a retransmetre íntegrament tot el casament? Per què va contractar tres periodistes, entre ells el professor Tullock i el periodista del cor Josep Sandoval, especialment per a la ocasió? I en tot cas, si el 3/24 ja ho retransmetia, per què Els matins d’en Josep Cuní també el comentava amb una taula rodona? Tan ens importava als catalans aquest event?                                                                                                                                  S’ha de reconèixer que els únics que van treure profit de l’enllaç va ser el govern. Va donar les xifres de l’atur (cinc milions d’aturats) i la repercussió va ser mínima.                                                                                                                                         En aquest cas, el Royal Wedding ha actuat com l’opi del poble.

La lògica d’en Pedro Piqueras

Escèptica i indignada. Així em vaig quedar dilluns passat quan vaig veure els informatius de Telecinco a les nou del vespre, l’edició presentada i dirigida pel periodista Pedro Piqueras. Aquell dilluns era un dia de molta càrrega informativa: havia hagut la consulta sobiranista a Barcelona i a molts altres municipis catalans, la Guardia Civil va trobar mil quilos d’explosius al mas on vivien els dos etarres detinguts dies abans, es va elevar la màxima graduació a Fukushima igualant-se amb la de Chernòbil…                                                                        I algú sap amb quina notícia va obrir els seus informatius? La dona del torero Jesulín de Ubrique, Maria José Campamario, havia anat a declarar als jutjats per la seva implicació amb el Cas Karlos (trama que es dedicava a la concessió irregular de pensions per incapacitat laboral i en la qual s’han detingut a deu persones).

                                                                                                                                                                 Com pot ser que els informatius de Telecinco, que són els més vistos de les televisions privades, puguin obrir amb aquesta notícia? L’editor dels informatius Pedro Piqueras té una reconeguda i dilatada trajectòria professional. Ha treballat a Televisió Espanyola, a Antena 3, i ha estat director de Radio Nacional d’Espanya. Per tant, davant d’aquest ampli currículum, què l’ha portat a fer uns informatius com els que fa?  Ja sabem que està dins d’una cadena on precisament el rigor en les informacions no és el que prima, però, en Piqueras no s’hauria de posicionar i marcar les seves directrius en els informatius? No em crec que ell estigui d’acord de fer el que fa. No crec que el dilluns passat quan va arribar a la redacció i se li van proposar els temes triés el de la Operación Karlos per ser el que marcava l’agenda setting d’aquell dia. És més, si estigués de director al Telediario de Televisió Espanyola que ara condueix la Pepa Bueno, hagués fet servir el mateix criteri? Només em queda pensar que ho fa per diners, per l’alt sou que li deu pagar Telecinco. Però llavors reflexiono i penso si un home de la categoria d’en Piqueras i amb la seva carrera li recompensa fer el que fa. Si ara decidís plegar, voleu dir que no trobaria feina a un altre mitjà? Almenys, acabaria la seva carrera professional amb més dignitat.                                  L’antecessor d’en Piqueras era el Juan Pedro Valentín, un home que es va distingir a la seva etapa al capdavant dels informatius per la cobertura del Prestige, la Guerra de l’Iraq (amb la mort del càmera de Telecinco, José Couso), i la primera entrevista a l’ex-president Aznar quan el PP va perdre les eleccions l’any 2004. L’any 2006 el van destituir pels baixos resultats d’audiència. Actualment, és el cap dels serveis informatius de la cadena Cuatro.        Paradoxalment, ara les cadenes de televisió Telecinco i Cuatro s’han fusuinat (o més ben dit, Telecinco ha absorbit Cuatro) i Juan Pedro Valentín serà el director dels informatius de les dues cadenes. Esperem que en la nova etapa, la qualitat de les notícies primi per damunt de l’entreteniment i el teleimpacte.

10A: els periodistes també decideixen

La societat sempre ha pensat que els periodistes han de ser objectius, han d’explicar els fets tal com són i que mentre exerceixen la seva professió han de deixar de banda els seus ideals polítics. Però, és realment així?

El passat dissabte 10 d’abril,a la ciutat de Barcelona, es va celebrar la consulta sobre la independència de Catalunya. En aquesta campanya es van adherir varis periodistes entre els quals hi havia en Màrius Serra, la Bibiana Ballbé, l’Òscar Dalmau, el Quim Monzó… En el vídeo de promoció que hi ha a la pàgina web de la consulta es pot veure com aquests periodistes i també diferents actors i actrius donen suport a la consulta i induïen als ciutadans a votar. Cal reconèixer que les persones que surten al vídeo són conegudes per recolzar al sector més catalanista i independentista de la política catalana. Per tant, és legítim que periodistes que treballen en un mitjà públic com l’Òscar Dalmau o la Bibiana Ballbè donessin suport a aquesta campanya? O periodistes com en Quim Monzó que escriuen cada dia en un mitjà de referència com La Vanguardia?

Tothom tenim els nostres ideals polítics. Per tant, perquè no els podem dir públicament? Quin mal hi ha en què persones com en Quim Monzó o l’Òscar Dalmau es posicionin políticament si després són capaços d’exercir la crítica en els moments oportuns?

 

Hello world!

Welcome to WordPress.com. After you read this, you should delete and write your own post, with a new title above. Or hit Add New on the left (of the admin dashboard) to start a fresh post.

Here are some suggestions for your first post.

1. You can find new ideas for what to blog about by reading the Daily Post.
2. Add PressThis to your browser. It creates a new blog post for you about any interesting  page you read on the web.
3. Make some changes to this page, and then hit preview on the right. You can alway preview any post or edit you before you share it to the world.